EL BATEC INFINIT

Jo no sóc més que aquest mot que batega
dins el meu cos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.

Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de la faula
com el cant isolat del rossinyol.

Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i del desfici,
del neguit que incendia el pensament.

Jo sóc tan sols la lluïsor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercé del vent.

Joan Valls (Alcoi, 1917-1989)