EN EL SEGON MESIVERSARI DE LA BODA...

Sí xiquetes, ja fa dos mesos de l'última "boa" de Som els que Som. Mesiversari que vull celebrar amb una sel·lecció fotogràfica, besuquis al novios!!! (by A. Pons)

MUFLONS

Després de l'exibició física demostrada ahir amb la coronació i posada de bandera d' un dels set mils més forts (la Serra de Segària)d'alguns dels nostres... veig que estem animats per a coronar el divendres la vall de Laguar, ¡¡¡¡que no decaiga!!!!

VISQUEN LES FALLES DE SANT JAUME!!!!

De veritat, de la buena, que no tenim vergonya... seguim estant estupendes dos anys després
(photos by Adela Pons)

IL GIORNO DI SANTO JAIME È UN GIORNO NOTEVOLE

Síiiiiiiiiiiiii he tornat a començar les meues classes d'italià, ja estic en 2on i tot el món em diu !ufff ja parlaràs italià molt bé!!! En primer lloc ara estic costipada i amb el nas tapat la llengua d'Eros Ramazzoti pareix que la pronuncie millor, proveu de tapar-se el nas i dir lo de "quando arrivo a casa...." Bò llevat de Il giorno di Santo Jaime è un giorno notevole i italiano è una lingua facile e divertente no em demaneu més que la cosa és costosa. Seguisc que me'n vaig per les rames.... la cosa és que la meua atenció no ha anat cap a la professora sino cap a una de les alumnes, no he fet res més que mirar-la perque duia una mascareta com la de Michael Jackson, sí, sí, d'eixes que s'agafen a les orelles i que Antonia utilitza quan diu "passa'm el bisturí" o "ahí va el rinyó" o "sutura per ahí que es desbotifarra". Sort que la professora ha preguntat el que tots estàvem esperant ¿per qué, per qué, per qué duus la mascareta? Estàven tots menjant-nos les ungles, hi ha hagut un baixò de llum i de fons sonava el fantasma de l'òpera naaaaaaaaa, na na na, na, na.....na la qüestió és que la senyoreta ha dit que no podia agafar cap virus pq estava delicada i que ens els llocs tancats havia de dur la mascareta....... en eixe moment he pensat amb el meu costipat "esbera i boràs buan estornude no et salba ni ton bare" ella mentrestant em mirava de reüll i en cara de pànic com si sabera el que estava pensant....(serà ella la meua assassina????)

JA VAN DESTAPANT-SE ALGUNS ANÒNIMS...

Vos presente algunes frases anònimes sense desperdici d'altres blogs:


¿Esto del medio ambiente será porque ya destruimos la mitad? (...estoooooooooo)

¿Quién necesita compañía cuando uno puede sentarse solo y beber en su habitación? (qué clase!!)

¿Quién sabe las vueltas que puede dar una llave? (sense paraules)

A igualdad de inteligencia y energía, quien menos impone su persona es quien más impone sus ideas (ummmmm...........¿la gallina?)

Al que es cola, todo el mundo pisa.


Amar es dar hasta que duela. (¿té un serio problema...no?)

Aquellos que crean en la telequinesis, que levanten mi brazo (diosssssssssss)

Cada cual derrama alguna vez su vaso de leche. (ein??)


Però també hi ha algunes molt, molt bones..........


¿Hay que encontrar la luz o hay que perder el miedo a la oscuridad?

¿Por qué cada vez que se te hace una pregunta respondes con otra? ¿De verdad hago eso?


A medida que avanza una discusión, retrocede la verdad.

Al hacer una profunda reverencia a uno, siempre se vuelve la espalda a otro.

CONFESSIONS D'UNA NEVERA

Sóc una nevera i m'he constipat. Sí, em diuen INDESIT i residesc a San Vicent del Raspeig, soltera, bon tipo, reflexos plata, antihuellas, nene una combi xula-xula. Bé, degut a la tormenta del divendres i a un raig que va caure prop del meu carrer l'edifici on estic i els colindants van perdre la llum. Eixa mateixa nit Ibertrola ho va arreglar (això és el que han contat es veïns) però a mi ningú em va donar el diferencial, ja que la meua ama m'abandona tots els caps de setmana a la meua sort... I ací em vaig quedar jo descongelant-me i sense que ningú m'enxufara i jo, com totes les dones, si no ens llavem fem oloreta a peix i el diumenge per la nit sorpresaa... dos dits d'aigua dins la cuina i l'olor a gambetes i tonyina (senc haver-te estropejat el menjar i em vaig concentrar en aguantar el fred però ja no tenia més forces i tres dies són tres dies...estic esgotada) Espere que Trin, Tron i OJo-rojo (els peixets) hagen resistit sense oxígen, ells són forts...

UN DIA DE PASQUA

Ja sé que no li pega molt a estes dates, la veritat, però es que revisant fotos he vist la del dia que vam anar a Relleu (Manolo, tinc que fer tracte amb ton pare. Miquel, VIVA RUMANIA I ELS LADA...!!). Va ser el dia en que Ruth I Pablo ens va dir que la little Ruth ja no estaria soletes, que venia un altre.... que per cert és un xiquet. Les VIRTUDES, com moltes vegades, han coincidit amb el vestuari... però que mones eh??